Abans de res, hem de reconèixer un mèrit a en Noguer de Mieres: no és gens tonto pel que li interessa. Gràcies a la seva enemistat amb Joan Antoni Samaranch, arrel de la seva activitat esportiva, i als seus contactes amb els qui ostenten el poder real a CiU, en Noguer ha anat ascendint en l'escala social de la "jet set" barcelonina. Com a alcalde de Mieres, i a diferència de molts altres càrrecs que ha ostentat però que a la pràctica no ha exercit mai, en Noguer s'ha centrat en escalar cap a una prioritat absoluta: la cúpula de la Caixa.
Cada vegada que obre la boca durant aquestes darreres setmanes, aquells qui hi hagin parlat recordareu que repeteix una i altra vegada que es troba a la Caixa, "pel que convingui". I és cert: hi és pel que li convé a ell. Ningú recorda que hagi fet res per Banyoles des d'aquesta entitat però, això sí, no hi ha pas perdut el temps. Com a càrrec electe de Mieres va entrar a l'Assemblea General per la quota de la Garrotxa, i a partir d'aquí ha arribat a membre del Consell d'Administració, de la Comissió Executiva, del Patronat de la Fundació, de Caixa Holding S.A.U. i de les empreses participades com Immobiliària Colonial, Abertis Logística (autopistes) i Aigües de Barcelona, AGBAR.
Banyoles no n'ha tret res de tot això, i continuarà sense obtenir-ne res si, després de les eleccions municipals, en Noguer és reescollit, ara per la quota del Pla de l'Estany. Això sí, ell ha obtingut substanciosos beneficis de tots aquests càrrecs. Un exemple anecdòtic: just després de la seva entrada a AGBAR, el 30 de maig de 2003, els quinze consellers es van repartir entre ells un total de 3.059.000 euros, a raó de 203.933 euros cadascun. Així, pel morro!
No ens estranya que la Caixa sigui, realment, la seva prioritat.
Cada vegada que obre la boca durant aquestes darreres setmanes, aquells qui hi hagin parlat recordareu que repeteix una i altra vegada que es troba a la Caixa, "pel que convingui". I és cert: hi és pel que li convé a ell. Ningú recorda que hagi fet res per Banyoles des d'aquesta entitat però, això sí, no hi ha pas perdut el temps. Com a càrrec electe de Mieres va entrar a l'Assemblea General per la quota de la Garrotxa, i a partir d'aquí ha arribat a membre del Consell d'Administració, de la Comissió Executiva, del Patronat de la Fundació, de Caixa Holding S.A.U. i de les empreses participades com Immobiliària Colonial, Abertis Logística (autopistes) i Aigües de Barcelona, AGBAR.
Banyoles no n'ha tret res de tot això, i continuarà sense obtenir-ne res si, després de les eleccions municipals, en Noguer és reescollit, ara per la quota del Pla de l'Estany. Això sí, ell ha obtingut substanciosos beneficis de tots aquests càrrecs. Un exemple anecdòtic: just després de la seva entrada a AGBAR, el 30 de maig de 2003, els quinze consellers es van repartir entre ells un total de 3.059.000 euros, a raó de 203.933 euros cadascun. Així, pel morro!
No ens estranya que la Caixa sigui, realment, la seva prioritat.
3 comentarios:
Aquest home no pot ser alcalde de banyoles. Quina vergonya!
La senyora de José Montilla, Doña Ana Hernandez tambe n'es consellera de La Caixa, el conegut pianista i ex alcalde senyor Narcis Serra presideix una altre Caixa i que... ai l'enveja punyetera.
Mal de muchos consuelo de tontos?
Publicar un comentario