viernes, 23 de marzo de 2007

Eleccions a Banyoles: tothom té dret a saber a qui vota


En les properes eleccions municipals, l'Ajuntament de Banyoles està cridat a incrementar la seva pluralitat. El 2003 s'hi van presentar ERC, la Plataforma Progressista-PSC, i el PP, que es van repartir els 17 regidors. El 2007, en canvi, els banyolins i banyolines també podrem optar per ICV o per CiU, si és que els d'Unió i Convergència no tornen a esbatussar-se per la llista... D'entrada, això ja és una bona notícia per si sola, perquè hi ha més per triar i remenar. Però això també: tots tenim dret a saber a qui votem realment, més enllà de les façanes que alguns polítics ens mostren. Els votants d'esquerres tenim 3 opcions: en Joan Julià d'ERC, en Jordi Bosch "Barraca" de la Plataforma-PSC, i la Núria Langa, de la nova llista d'ICV. I a la dreta hi ha 2 possibilitats: en Manel Fontan del PP, i l'excalcalde de Mieres, Miquel Noguer, per CiU. Si el vot a les esquerres sempre ha estat intel·ligent, en aquestes eleccions a Banyoles és quasi bé una necessitat. Sobre en Fontan, no cal malgastar paraules, perquè tot Banyoles ja coneix les seves excentricitats, inclosos els seus votants. En Miquel Noguer, en canvi, és un personatge desconegut. Però no un desconegut perquè molts banyolins i banyolines no el coneguin. En Noguer de Mieres és un desconegut perquè, més enllà de la seva façana, gairebé ningú no en coneix l'interior. Nosaltres sí. Som un grup de gent de diferents sensibilitats, d'esquerres i progressistes, i gastarem el nostre temps per donar-vos-ho a conèixer. Hi teniu dret.

Baixant de Mieres


Fins el novembre passat, en Miquel Noguer Planas ha estat l'alcalde de l'Ajuntament de Mieres. Durant 4 mandats ha ocupat aquest càrrec, sense comptar amb diversos anys més en què va ser regidor. I també fins l'any passat, en Noguer de Mieres ha estat President del Consell Comarcal de la Garrotxa, apadrinat per l'insigne Pere Macias d'Olot, que encara no ha paït que aquesta ciutat estigui governada per un alcalde d'esquerres...

De cop i volta, però, sembla que l'interès d'en Noguer de Mieres s'hagi orientat cap a Banyoles, ciutat on viu des de fa uns anys. Aquest canvi d'orientació no és, per si mateix, res que es pugui considerar criticable. Hi té tot el dret. Però el que no explica són els motius reals que li han fet canviar d'interessos... Banyoles és la seva prioritat? O ho són altres coses?

Nosaltres li hem descobert les vergonyes.

La prioritat: el Consell d'Administració de la Caixa



Abans de res, hem de reconèixer un mèrit a en Noguer de Mieres: no és gens tonto pel que li interessa. Gràcies a la seva enemistat amb Joan Antoni Samaranch, arrel de la seva activitat esportiva, i als seus contactes amb els qui ostenten el poder real a CiU, en Noguer ha anat ascendint en l'escala social de la "jet set" barcelonina. Com a alcalde de Mieres, i a diferència de molts altres càrrecs que ha ostentat però que a la pràctica no ha exercit mai, en Noguer s'ha centrat en escalar cap a una prioritat absoluta: la cúpula de la Caixa.

Cada vegada que obre la boca durant aquestes darreres setmanes, aquells qui hi hagin parlat recordareu que repeteix una i altra vegada que es troba a la Caixa, "pel que convingui". I és cert: hi és pel que li convé a ell. Ningú recorda que hagi fet res per Banyoles des d'aquesta entitat però, això sí, no hi ha pas perdut el temps. Com a càrrec electe de Mieres va entrar a l'Assemblea General per la quota de la Garrotxa, i a partir d'aquí ha arribat a membre del Consell d'Administració, de la Comissió Executiva, del Patronat de la Fundació, de Caixa Holding S.A.U. i de les empreses participades com Immobiliària Colonial, Abertis Logística (autopistes) i Aigües de Barcelona, AGBAR.

Banyoles no n'ha tret res de tot això, i continuarà sense obtenir-ne res si, després de les eleccions municipals, en Noguer és reescollit, ara per la quota del Pla de l'Estany. Això sí, ell ha obtingut substanciosos beneficis de tots aquests càrrecs. Un exemple anecdòtic: just després de la seva entrada a AGBAR, el 30 de maig de 2003, els quinze consellers es van repartir entre ells un total de 3.059.000 euros, a raó de 203.933 euros cadascun. Així, pel morro!

No ens estranya que la Caixa sigui, realment, la seva prioritat.

En Noguer no ha procurat mai pel Pla de l'Estany


En Noguer no té cap prioritat pel Pla de l'Estany. Això ja ho va demostrar des de la creació de la comarca, quan Mieres havia de formar-ne part, però en Noguer va insistir en mantenir-se vinculat a Olot. Bé, aquesta és una altra història. La qüestió és que la seva manca d'estima pel Pla de l'Estany ve de lluny, però va continuar fins l'últim moment en què va ostentar el càrrec de President del Consell Comarcal de la Garrotxa. Resulta que li tocava decidir on emplaçar una planta de triatge de residus, de les diverses que són necessàries a les nostres comarques. I de tots els espais que hi ha a la comarca veïna, on va decidir col·locar-la? Doncs a un paratge anomenat Can Roset, al terme municipal de Sant Ferriol, tocant a Serinyà, i a 200 metres del futur Parc Natural de l'Estany. Afortunadament, va haver-hi una gran oposició ciutadana a Serinyà, Sant Ferriol i Besalú. Fins i tot el Consell Comarcal del Pla de l'Estany es va posicionar en contra, i finalment es va haver de congelar el projecte. Però es va congelar temporalment fins després de les eleccions. Ja veuríem on s'acabaria construïnt la planta prevista per la Garrotxa, si depengués d'ell.

Diversificant negocis: Triperia Costa


Com ja hem vist, en Noguer de Mieres s'ha col·locat prou bé a la Caixa per treure'n un bon rendiment. Però com que aquests càrrecs són temporals, i no està clar que hi pugui estar gaire temps, ha optat per diversificar els negocis cap a l'empresa privada. En aquesta branca dels negocis ha comptat amb un soci fonamental: Joan Costa Planas. Es tracta del propietari de l'empresa Triperia Costa (CIF: B17042557), de la qual en Noguer és membre del Consell d'Administració, alhora que representant de l'empresa a MC Mutual (Mútua CYCLOPS). Triperia Costa és, dit sigui de passada, una de les empreses que contribueixen a les pudors que patim els banyolins i banyolines, un dels problemes que ha de solucionar d'una vegada el proper Ajuntament. Entre els dos personatges que la gestionen, es pot dibuixar un entramat d'una quinzena d'empreses, entre les quals n'hi a diverses que han fet fallida en els darrers anys.

No volem ni pensar com seria la seva gestió si arribés a governar a l'Ajuntament de Banyoles, ni que fos de regidor de Festes.

El cas Tripas Canaves


El duo format per en Noguer de Mieres i en Costa de la Triperia són apoderat i administrador, respectivament, de l'empresa de triperia "Tripas Canaves, SL" de Mallorca (CIF: B07439698). Tal com es pot comprovar amb una simple recerca del Google, aquesta empresa destaca pels seus deutes i mala gestió, com es pot comprovar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, fins al punt que es va veure obligada a subhastar la nau industrial per impagament hipotecari. Una gestió fantàstica, vaja.

Però això no és tot. Resulta que l'auditor de comptes de Tripas Canaves és un economista de Girona nom Narcís Bellmàs Rimbau, especialitzat a actuar en empreses en fallida...

Ramificacions del cas Tripas Canaves


Com dèiem, l'auditor de comptes de l'empresa Tripas Canaves, de la qual són apoderat i administrador en Noguer de Mieres i en Costa de la Triperia, és en Narcís Bellmàs Rimbau. Com a especialista en fallides d'empreses, ha participat en altres casos similars, en els quals desconeixem qui hi ha al darrera, francament. Es tracta de les empreses "Carns i Embotits Garrotxa" (CIF: A17533043), "Companyia Mercantil Frigorífics Garrotxa" (CIF: A17094764), "Pinsos i Bestiar - PIBESA" (CIF: A17356171), que precisament ha afrontat fa poc un judici per abocaments.

I per què citem aquests tres casos, si no hi apareix directament en Noguer de Mieres? Doncs perquè l'altre col·laborador en la fallida juntament amb Narcís Bellmàs, sigui com a comissari o com a interventor, és el mateix en tots tres casos. Es tracta de Xavier Vilanova Clé, pare del número 2 de la candidatura de CiU a Banyoles, Miquel Vilanova.

Patrimoni d'en Noguer


Vistos els negocis en què ha participat en Noguer de Mieres, i els importants ingressos que ha obtingut de la seva participació en els òrgans i empreses de la Caixa, hi ha una cosa que no ens lliga: el seu patrimoni. No voldríem que es continués fomentant el creixement urbanístic, promovent que tots els qui fan fortuna comprin propietats immobiliàries, però ens estranya que en Noguer de Mieres només tingui en propietat una plaça de pàrquing al carrer Àlvarez de Castro, juntament amb mig solar de 60 m2 a Mieres i mig apartament de 45 m2 a Platja d'Aro (compartit amb la seva parella). Malgrat la fortíssima pujada de preus, i amb el risc de poder-nos equivocar perquè no som pèrits immobiliaris, creiem que aquestes 3 propietats no arriben ni al que va cobrar el 2003 com a membre del consell d'administració d'AGBAR.

Triestany, SL


Una altra empresa relacionada amb en Noguer de Mieres és Triestany, SL (CIF: B17129404), de la qual ell és també representant a MC Mutual (Mútua CYCLOPS), com en el cas de Triperia Costa. Però aquí no hi ha l'única coincidència... Resulta que la propietària de Triestany, SL és Maria Lourdes Coll Xargay, exregidora de CiU, representant de la més rància dreta banyolina... I parella de Joan Costa i Planas, conegut nostre de posts anteriors. De fet, els dos comparteixen també una altra empresa, CAT Banyoles SL (CIF: B17516394), dedicada a les activitats immobiliàries. I alhora, Lourdes Coll és també administradora de Catalana de Projectes i Consultoria, SL (CIF: B17841222), juntament amb Sílvia Vilacoba Canal, regidora de CiU a Olot.

Però tornant a Triestany SL, el més curiós no és que hagi estat sancionada (BOP de Girona, 28 octubre 2003), sinó que va ser constituïda per desenvolupar activitats cinegètiques... però es dedica a les operacions immobiliàries i compravenda de valors i participacions en societats. No haguéssim dit mai que la caça pogués tenir relació amb els negocis immobiliaris!

Més ramificacions de Triperia Costa


Com hem vist, les múltiples empreses en què en Noguer de Mieres ha participat d'alguna o altra manera, estan interrelacionades no només per la seva presència, sinó també per la de Lourdes Coll i Joan Costa Planas, la parella que els avala en el món de l'empresa i de la dreta banyolina més rància. I posats a donar informació d'interès públic, i que és fàcilment contrastable amb una simple recerca a Internet, us citem tot seguit un seguit d'empreses relacionades amb Joan Costa: Participacions Banyoles 05, SL, administrada per un tal Antonius Hendrik Cornelis Maria Leijten i dedicada a la gestió de societats; Lunatrip SL, situada a Librilla (Múrcia); Comercio Exterior de Tripas, SA, ja dissolta; Tripas de Córdoba, sancionada el 2002 i dissolta; Tripería Española, també dissolta; i Oil Sur, SL, que administra conjuntament amb Ramon Soler Pérez, el qual alhora disposa de Frigoríficos Andaluces de Conservas de Carne, SA (FACCSA) i Mataderos Industriales Soler, SA (MISSA), curiosament amb seu social a Girona... Hem provat de dibuixar-ho, però no ho intenteu: acabaríeu amb un garbuix impressionant.